El volum 40 de The Seven Deadly Sins és estrany, perquè té dues meitats molt diferents. La primera tanca la guerra santa contra el Rei Dimoni, que és el que esperàvem des de feia molts volums. La segona obre l'últim arc de la sèrie. La primera em va agradar força. La segona, menys.
| Volum | 40 de 41, el penúltim (capítols 329 a 337) |
| Autor | Nakaba Suzuki |
| Pàgines | 188 en blanc i negre |
| Preu | 9 € |
| Estat de la sèrie | Completa al Japó i a Espanya (41 volums) |
De què va
Al volum 39 l'Escanor s'ho jugava tot per unir-se a en Meliodas i l'Elizabeth contra el Rei Dimoni. Ara en Zeldris també es fica a la baralla i els set pecats s'ajunten per a un contraatac conjunt contra el pare dels germans.
Després arriba el que passa després de la guerra: Britannia ho celebra, en Meliodas i en Zeldris tornen a fer de germans i cada personatge té el seu comiat. Fins que la Merlin, la bruixa que sempre semblava anar per lliure, es posa en marxa amb un pla que feia moltíssim temps que preparava.
El que me n'ha semblat
El tancament de la guerra santa
La baralla contra el Rei Dimoni es resol com s'ha de resoldre en una sèrie així, amb els set junts i cadascun aportant-hi el seu. En Suzuki dibuixa molt bé aquestes pàgines grans i es llegeixen en un moment. El que em va deixar tocat va ser el de l'Escanor. Des del volum anterior ja sabies per on anava, però la manera com s'acomiada dels companys és del millor de la sèrie.
També em va agradar que en Meliodas i en Zeldris tinguin una estona per fer les paus. Després de tants volums com a enemics, s'agraeix veure'ls fer de germans.
The Seven Deadly Sins 40 tanca la guerra que tots esperàvem i n'obre una altra que gairebé ningú demanava.
El gir de la Merlin
Aquí és on se'm va fer una mica bola. Amb el Rei Dimoni derrotat, la sèrie podria haver anat directa a l'epíleg, i en canvi obre un arc nou al voltant de la Merlin i del rei Arthur. El que s'explica de la Merlin aclareix moltes coses que feia des del principi, això és veritat. Però arriba tan tard que sembla més una porta oberta a la seqüela que no pas un final, i força lectors es queixen del mateix. Si et va passar una cosa semblant amb l'últim tram de Black Clover, ja saps de què parlo.
El millor
- L'atac conjunt dels set pecats
- El comiat de l'Escanor
- En Meliodas i en Zeldris, per fi com a germans
El pitjor
- L'arc de la Merlin arriba quan ja semblava tot tancat
- Les motivacions de la Merlin no convencen tothom
L'edició de Norma
L'edició normal de Norma: rústica amb sobrecoberta, 11,5 x 17,5 cm, 188 pàgines en blanc i negre per 9 €. És la de sempre, sense pàgines en color en aquest volum. Compte si vas a pel següent, perquè el 41 va sortir en edició normal i en una d'especial amb artbook, xapes i postal, així que val la pena decidir quina vols abans que s'esgoti.
Ordre de lectura i pressupost
- Tras el tomo 39 y antes del 41, que es el último. Equivale al tomo 40 japonés. El anime (en Netflix) adapta este tramo en su última temporada, Dragon’s Judgement, pero el manga lo cuenta con más detalle.
Per a qui és
- Per a qui ha arribat fins aquí: la baralla contra el Rei Dimoni i el de l'Escanor valen el volum, encara que el final de la sèrie sigui irregular.
- Si t'agraden Black Clover o Fairy Tail per les seves colles de personatges i les baralles grans, The Seven Deadly Sins va pel mateix camí.
Veure la fitxa de la sèrie i tots els volums →
Veredicte
7
Sobre 10
La primera meitat és el que esperes d'un final de shonen i té la millor escena de l'Escanor. La segona allarga la història amb un arc que no calia. El vaig tancar amb ganes d'acabar la sèrie, més per curiositat que per emoció.
Compra'l aquí
Comença The Seven Deadly Sins
Volums nous, edició espanyola. Busques un altre número? Mira la botiga o escriu-me des de contacte.
