Tokyo Ghoul 1: ressenya per començar la sèrie

Tokyo Ghoul té una d'aquelles premisses que t'enganxen en un capítol: un noi tímid que llegeix novel·les i que, després d'una cita que acaba en tragèdia, ja no pot menjar menjar normal. El primer volum va directe al gra i a mi em va deixar amb molt mal cos, en el bon sentit. Si t'agrada el terror amb monstres i dilemes, és un inici dels bons.

De què va

A Tòquio hi viuen els ghouls, monstres amb aspecte humà que només es poden alimentar de carn humana i que s'amaguen entre la gent. En Ken Kaneki és un estudiant universitari força normal, d'aquells que es passen el dia llegint, que va amb el seu amic Hide a la cafeteria Anteiku perquè hi sol anar una noia que li agrada, la Rize. Quan per fi aconsegueix quedar amb ella, la cita acaba de la pitjor manera possible.

En Kaneki sobreviu gràcies a una operació d'urgència en què li trasplanten òrgans de la Rize, i quan es desperta alguna cosa no rutlla: el menjar li fa fàstic i l'olor de la gent li comença a semblar irresistible. La resta del volum és ell intentant entendre en què s'ha convertit, entre l'Anteiku, una cambrera que es diu Touka i que no li posa gens fàcil i un company d'universitat, en Nishiki, que resulta ser molt més perillós del que sembla.

El que me n'ha semblat

La gana com a terror

El que millor fa aquest volum és ficar-te al cap d'en Kaneki. Les escenes en què intenta menjar i vomita, o en què ensuma la gent pel carrer, fan més mal rotllo que qualsevol baralla. Ishida no té pressa per convertir-lo en un heroi: en Kaneki es passa mig volum espantat i sense saber què fer, i això fa que tot el que li passa pesi de debò. La pregunta que sura per tot el volum és si encara és humà o no, i la sèrie no et dona una resposta fàcil.

Si et va agradar el principi de Chainsaw Man o de Jujutsu Kaisen, amb un noi normal que de cop porta un monstre a dins, aquí tens una cosa semblant però molt més trista i amb menys humor.

Tokyo Ghoul 1 fa més por quan en Kaneki s'asseu a menjar que quan es baralla.

Un dibuix que encara s'està buscant

La pega és el dibuix d'aquests primers capítols. És la primera sèrie llarga d'Ishida i es nota: hi ha vinyetes una mica toscas i alguna cara estranya, res a veure amb el que dibuixa a Tokyo Ghoul:re. Tot i així, els kagune (els òrgans d'atac dels ghouls) i els moments de terror ja tenen molta força. I el final del volum deixa muntada la base de la sèrie, amb l'Anteiku com a refugi, que em va deixar amb ganes de continuar.

L'edició de Norma

Norma el treu en rústica amb sobrecoberta, mida 11,5 x 17,5 cm, amb 224 pàgines en blanc i negre per 9 €. És una edició senzilla i correcta, sense extres en color. El bo és que tant Tokyo Ghoul (14 volums) com Tokyo Ghoul:re (16) són completes a Norma, així que pots llegir la història sencera sense esperes.

Ordre de lectura i pressupost

• Comença aquí. El volum 1 de Norma equival al volum 1 japonès (capítols 1 a 9). Després dels 14 volums va Tokyo Ghoul:re, que n'és la continuació directa. Si vens de l'anime, compte, perquè la segona temporada (Tokyo Ghoul √A) va per lliure i el manga explica una altra cosa.

Per a qui és

• Per a qui busca terror i drama amb monstres, més fosc que un shonen normal. Si t'agraden Chainsaw Man o Jujutsu Kaisen pel seu costat més bèstia, prova-ho.
• Si et tira enrere el gore o busques alguna cosa amb humor, aquest no és el teu manga.

Veure la fitxa de la sèrie i tots els volums →

Veredicte