Yona, princesa de l'alba 1: ressenya per començar la sèrie

Yona és un d'aquells shojos que la gent et recomana una vegada i una altra, i amb raó. Jo la vaig començar pensant que seria un romanç de palau i al primer capítol ja m'havia canviat els plans. Aquest volum és l'arrencada de tot: la princesa que ho tenia tot, la nit en què ho perd i el primer pas d'una fugida que dura 48 volums.

De què va

La Yona és l'única filla del rei Il, del regne de Kôka. Ha crescut al castell entre cotons, protegida pel seu pare i per en Hak, el seu guardaespatlles i amic de la infància, i fa anys que està enamorada del seu cosí Soo-won. El seu pare, això sí, no en vol ni sentir parlar, que es casin.

Quan en Soo-won arriba al castell per celebrar els 16 anys de la Yona, sembla que per fi les coses sortiran com ella vol. Aquella mateixa nit tot es torça, i la Yona acaba fugint a les muntanyes amb en Hak com a única companyia. La resta del volum va d'aquesta fugida: els records de quan eren tres nens inseparables, com en Hak va arribar a ser el seu escorta i una Yona que gairebé no parla ni menja.

El que me n'ha semblat

Una arrencada que va al gra

El que més m'agrada del primer volum és la rapidesa amb què passa de conte de princeses a una altra cosa. El primer capítol t'ho pinta tot bonic, amb els nervis de la Yona per en Soo-won i les baralles tontes amb en Hak, i a l'última pàgina et deixa amb la boca oberta. A partir d'aquí la Kusanagi no té pressa: els capítols 3 i 4 són gairebé tot records, i serveixen perquè entenguis per què el que ha passat fa tant de mal. A mi aquest ritme em va funcionar, però si vens buscant acció des de la primera pàgina, aquí n'hi ha poca.

Yona 1 comença amb una festa d'aniversari i acaba amb una princesa sense casa, i entremig et deixa enganxat.

La Yona comença sent insuportable (i és expressament)

Compte amb això, perquè és el que més tira enrere la gent. La Yona del principi és una princesa consentida que depèn de tothom, i en aquest volum es passa gairebé tota l'estona en xoc, sense fer gran cosa. És normal que se't faci una mica pesat. El que passa és que la sèrie va justament d'això, de veure-la canviar, i el capítol 5, amb la forquilla d'en Soo-won i en Hak al bosc, ja deixa veure cap on aniran els trets. En Hak, per cert, s'emporta el volum: bèstia, burleta i molt més tendre del que vol aparentar.

El dibuix de la Kusanagi va a l'expressiu: cares que t'ho expliquen tot i fons força simples. Les escenes d'acció, les poques que hi ha, es mouen bé.

L'edició de Norma

Norma lo saca en rústica con sobrecubierta, 11,5 x 17,5 cm y 192 páginas en blanco y negro. El tomo 1 cuesta 8 € y los siguientes, 9 €. Cuando empezó la colección en 2018 sacaron los tomos 1 y 2 a la vez, y se nota que la cuidaron: las portadas son muy bonitas. La traducción tiene alguna cosa que no gusta a todo el mundo, como pasar los honoríficos japoneses a «señor», pero se lee bien.

Ordre de lectura i pressupost

• És el primer volum, així que comença per aquí. Et recomano tenir el 2 a mà, perquè aquest es talla just quan la Yona i en Hak posen rumb a la terra d'en Hak, i és al 2 on la Yona comença a espavilar. L'anime de Pierrot (2014, 24 episodis) adapta aquesta arrencada i és una bona manera de provar-ho, i ja n'hi ha anunciada una continuació.

Per a qui és

• Per a qui vol un shojo de fantasia i aventures amb romanç a foc lent, més de viatge i de colla que d'institut.
• Si et tiren enrere les sèries llargues, tingues en compte que són 48 volums i que ja està acabada, així que saps que té final.

Veure la fitxa de la sèrie i tots els volums →

Veredicte