Frieren: ressenya del manga de Norma

La majoria d'històries de fantasia s'acaben quan l'heroi derrota el Rei Dimoni. Frieren comença just aquí. És un manga sobre el temps, sobre la gent que se'n va i sobre com de tard ens adonem del que importava. I tot i així, es llegeix amb un somriure.

Títol	Frieren
Guió	Kanehito Yamada
Dibuix	Tsukasa Abe
Publicació original	Weekly Shōnen Sunday (Shogakukan), des del 2020
Editorial	Norma Editorial
Traducció	Víctor Gomà
Volums	15 a Espanya, els mateixos que al Japó
Estat	En pausa al Japó des d'octubre de 2025
Format	Rústica amb sobrecoberta, 11,5 x 17,5 cm
Preu per volum	9 €
Anime	Madhouse, dues temporades (2023 i 2026)

De què va

Frieren és una maga elfa que va formar part del grup que va derrotar el Rei Dimoni, juntament amb l'heroi Himmel, el sacerdot Heiter i el guerrer nan Eisen. Per als seus companys humans van ser deu anys de viatge. Per a algú que viu més de mil anys, no van ser gairebé res.

Cinquanta anys després, el grup es retroba per veure una pluja d'estels. Poc després Himmel mor de vell, i al seu funeral Frieren s'adona que mai no es va molestar a conèixer-lo de debò. Aquesta culpa és el motor de tot: decideix tornar a viatjar, aquesta vegada per entendre els humans.

L'acompanyen Fern, una òrfena que havia criat Heiter i que es converteix en la seva aprenenta, i més endavant Stark, el deixeble d'Eisen. La seva destinació és el nord, la terra on diuen que reposen les ànimes, per poder parlar un cop més amb Himmel.

El que me n'ha semblat

Una fantasia explicada des del final

El primer capítol ja deixa clar de què va la sèrie. En unes poques pàgines passen cinquanta anys, mor un personatge que gairebé no hem conegut i tot i així fa mal. Yamada no necessita ensenyar-nos la gran aventura: la intuïm pels records, i això fa que cada flashback de Himmel pesi molt més que una baralla.

La sèrie juga tota l'estona amb aquesta diferència d'escala. Per a Frieren un any no és res, per a Fern és una part important de la seva vida. Moltes de les millors escenes surten d'aquí: una estàtua del grup d'herois en un poble perdut, unes flors que Himmel volia veure, una promesa que algú va fer fa dècades i que només ella recorda.

Frieren no va de derrotar el dolent. Va del que fas amb el temps que et queda amb la gent que estimes.

Una màgia amb història

Frieren col·lecciona encanteris que no serveixen gairebé per a res, i la sèrie ho fa servir tant per a l'humor com per a l'emoció. Però quan toca lluitar, la màgia té regles molt clares. El millor exemple és al primer volum: un encanteri creat per un dimoni per matar persones acaba convertit, amb els anys, en la màgia ofensiva més bàsica que aprenen els humans.

És una idea molt senzilla que diu molt del món: el temps passa, els humans aprenen i el que abans era impossible es torna normal. Els combats es guanyen entenent com funciona la màgia del rival, no cridant més fort, i això fa que es llegeixin amb molt de gust encara que siguin curts.

Quan la sèrie s'obre

Els dos primers volums són gairebé episòdics: pobles, encàrrecs petits i records. Al tercer arriba el primer arc llarg, el d'Aura, i es nota que la sèrie sap fer tensió quan vol. Però el gran salt arriba amb l'examen per a mags de primera classe, que comença al final del volum 4 i ocupa bona part del 5 i el 6.

Aquí apareixen un munt de mags nous, cadascun amb la seva manera d'entendre la màgia, i el món es fa molt més gran. Si després de dos volums dubtes, aguanta fins a l'examen: és on Frieren demostra que també pot ser un manga d'aventures amb ritme.

El dibuix de Tsukasa Abe

Abe dibuixa paisatges preciosos, camps de flors, ruïnes i camins que et fan sentir que el viatge és llarg de debò. El seu punt fort són les cares: Frieren gairebé mai no canvia d'expressió, i per això quan ho fa, es nota moltíssim. Com a pega, alguns escenaris es repeteixen i hi ha trams en què el dibuix queda una mica pla.

L'edició de Norma

Norma el publica en el seu format estàndard: rústica amb sobrecoberta, 11,5 x 17,5 cm i sentit de lectura oriental. El primer volum té 184 pàgines en blanc i negre i 10 en color, i costa 9 €, igual que la resta. La traducció és de Víctor Gomà i es llegeix de manera molt natural, sense frases forçades.

A Espanya anem al dia: els 15 volums que hi ha al Japó ja estan publicats. El problema és que la sèrie està en pausa des d'octubre de 2025 per la salut dels autors, així que el volum 16 no té data. Si la comences ara, la posaràs al dia de seguida i et tocarà esperar.

Per als fans, Norma també té l'artbook Frieren Art Works, l'Antologia Frieren, el fanbook oficial i edicions especials d'alguns volums amb regals. Cap d'ells no és necessari per seguir la història. De moment no hi ha edició en català.

Ordre de lectura i pressupost

• Comença pel volum 1 i continua en ordre. No hi ha preqüeles ni històries paral·leles per llegir abans.
• Posar-te al dia costa uns 135 € (15 volums a 9 €).
• Si vens de l'anime, el manga va per davant: hi ha capítols que encara no s'han adaptat, així que llegir-lo des del principi no és repetir, és completar.

Per a qui és

• Si t'agraden les històries de fantasia amb més emoció que acció.
• Si has vist l'anime i vols continuar en paper.
• Si busques un manga per llegir amb calma, un capítol cada nit.
• Si el que vols són baralles constants i ritme frenètic, comença millor per Jujutsu Kaisen o Chainsaw Man.

Veure la fitxa de la sèrie i tots els volums →

Veredicte