{"id":676,"date":"2026-10-03T01:30:00","date_gmt":"2026-10-02T23:30:00","guid":{"rendered":"https:\/\/elmangatzem.com\/guardianes-de-la-noche-resena\/"},"modified":"2026-10-03T13:11:51","modified_gmt":"2026-10-03T11:11:51","slug":"guardianes-de-la-noche-resena","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/elmangatzem.com\/ca\/guardianes-de-la-noche-resena\/","title":{"rendered":"Guardians de la Nit: ressenya del manga de Norma"},"content":{"rendered":"

Vaig arribar a Guardians de la Nit tard, quan ja era a tot arreu, i amb la idea que seria un shonen m\u00e9s inflat per l'anime. M'equivocava a mitges. El dibuix del principi costa, aix\u00f2 \u00e9s veritat, per\u00f2 hi ha pocs mangues d'acci\u00f3 tan directes i amb un protagonista tan f\u00e0cil d'estimar. S\u00f3n 23 volums, est\u00e0 acabat i no es fa llarg.<\/p>\n\n\n\n

T\u00edtol<\/td>Guardianes de la Noche (Kimetsu no Yaiba)<\/td><\/tr>
Autor<\/td>Koyoharu Gotouge<\/td><\/tr>
Publicaci\u00f3 original<\/td>Weekly Sh\u014dnen Jump (Shueisha), del 2016 al 2020<\/td><\/tr>
Editorial<\/td>Norma Editorial<\/td><\/tr>
Traducci\u00f3<\/td>V\u00edctor Gom\u00e0<\/td><\/tr>
Volums<\/td>23, s\u00e8rie completa<\/td><\/tr>
Estat<\/td>Acabada al Jap\u00f3 i a Espanya<\/td><\/tr>
Format<\/td>R\u00fastica amb sobrecoberta, 11,5 x 17,5 cm, 192 p\u00e0gines<\/td><\/tr>
Preu per volum<\/td>9 \u20ac<\/td><\/tr>
Edici\u00f3 en catal\u00e0<\/td>S\u00ed, Guardians de la Nit, tamb\u00e9 completa<\/td><\/tr>
Anime<\/td>ufotable: quatre temporades (del 2019 al 2024), la pel\u00b7l\u00edcula Mugen Train (2020) i la trilogia del Castell Infinit, que va arrencar el 2025<\/td><\/tr><\/tbody><\/table><\/figure>\n\n\n\n

De qu\u00e8 va<\/h2>\n\n\n\n

Jap\u00f3, era Taisho. Tanjiro Kamado \u00e9s el fill gran d'una fam\u00edlia humil que viu a les muntanyes i es guanya la vida baixant al poble a vendre carb\u00f3. Un dia torna a casa i es troba tota la fam\u00edlia assassinada per un dimoni.<\/p>\n\n\n\n

L'\u00fanica supervivent \u00e9s la seva germana Nezuko, per\u00f2 no n'ha sortit indemne: s'ha convertit en dimoni. Tot i aix\u00ed, alguna cosa humana li queda, perqu\u00e8 no ataca el seu germ\u00e0. Tanjiro decideix aleshores dues coses: trobar la manera de tornar-la a la normalitat i donar amb el dimoni que li va destrossar la vida.<\/p>\n\n\n\n

Per aconseguir-ho haur\u00e0 d'entrenar durant anys i entrar al Cos de Ca\u00e7adors de Dimonis, una organitzaci\u00f3 secreta que hi lluita amb espases especials. La Nezuko l'acompanya de dia dins d'una caixa de fusta que ell porta a l'esquena, perqu\u00e8 el sol la mataria.<\/p>\n\n\n\n

El que me n'ha semblat<\/h2>\n\n\n\n

Un protagonista que no \u00e9s dels que criden<\/h3>\n\n\n\n

El que m\u00e9s em va sorprendre \u00e9s Tanjiro. No \u00e9s el t\u00edpic xaval que vol ser el m\u00e9s fort. \u00c9s amable fins i tot amb els dimonis a qui acaba de tallar el cap, perqu\u00e8 ent\u00e9n que abans van ser persones. Aquesta compassi\u00f3 \u00e9s la marca de la s\u00e8rie: gaireb\u00e9 tots els dimonis importants tenen un passat, i moltes baralles acaben amb un record trist en lloc d'una celebraci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Al costat t\u00e9 Zenitsu, un covard que no para de plorar, i Inosuke, un salvatge que porta un cap de senglar. Al principi poden cansar, sobretot Zenitsu, per\u00f2 el contrast funciona i aporten l'humor que la hist\u00f2ria necessita per no ser un drama continu.<\/p>\n\n\n\n

\n

Guardians de la Nit no guanya per ser original. Guanya perqu\u00e8 cada baralla t\u00e9 alg\u00fa al darrere que va ser hum\u00e0.<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

El dibuix: de tosc a contundent<\/h3>\n\n\n\n

No enganyar\u00e9 ning\u00fa: els primers volums estan dibuixats de manera irregular. Gotouge era una autora debutant i es nota en l'anatomia, en algunes vinyetes dif\u00edcils de llegir i en baralles que de vegades costa seguir. Si vens de l'anime d'ufotable, el xoc \u00e9s fort.<\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2 l'estil t\u00e9 personalitat des del principi: dissenys de personatges molt reconeixibles, dimonis que fan ang\u00fania de deb\u00f2 i un tra\u00e7 brut que encaixa amb el to. A partir de l'arc del Districte Roig, m\u00e9s o menys als volums 9 a 11, el dibuix millora molt i les p\u00e0gines de combat guanyen for\u00e7a.<\/p>\n\n\n\n

Ritme sense farciment<\/h3>\n\n\n\n

Per ser un \u00e8xit de la Jump, la s\u00e8rie \u00e9s curta i es nota que l'autora sabia on anava. Despr\u00e9s de l'entrenament i la selecci\u00f3 final dels primers volums, arriben el mont Natagumo (volums 4 i 5), el tren Mugen (7 i 8), el Districte Roig i el poble dels ferrers. Cada arc puja una mica el nivell i presenta un o dos Pilars, els ca\u00e7adors m\u00e9s forts del Cos.<\/p>\n\n\n\n

No hi ha tornejos ni arcs de transici\u00f3 eterns. Aix\u00f2 \u00e9s una virtut, per\u00f2 tamb\u00e9 t\u00e9 un preu: alguns Pilars apareixen tard i et quedes amb ganes de saber-ne m\u00e9s, i hi ha personatges secundaris que gaireb\u00e9 no tenen espai.<\/p>\n\n\n\n

El tram final<\/h3>\n\n\n\n

La recta final, que ocupa aproximadament del volum 16 al 23, \u00e9s b\u00e0sicament una batalla llargu\u00edssima. T\u00e9 moments molt bons i algunes de les p\u00e0gines m\u00e9s ben dibuixades de la s\u00e8rie, per\u00f2 tamb\u00e9 es fa atropellada: moltes morts i revelacions seguides, flashbacks que tallen l'acci\u00f3 en mal moment i la sensaci\u00f3 que algunes idees mereixien m\u00e9s volums. Tot i aix\u00ed, el tancament em va deixar bon gust de boca.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n

El millor<\/h3>\n\n\n\n