Si el primer volum de Dai Dark era la presentació, aquest segon és on la colla d'en Sanko comença a semblar una banda de veritat. Hi ha assalt a una nau, compres a l'espai, fins i tot cuina, i un personatge nou que em té força intrigat. A mi m'ha divertit molt, tot i que la trama avança poc.
| Volum | 2, l'últim publicat per Norma |
| Autora | Q-Hayashida (Dorohedoro) |
| Pàgines | 200 en blanc i negre i 12 en color |
| Preu | 12 € |
| Estat de la sèrie | En curs (9 volums al Japó) |
De què va
En Sanko, el noi de 14 anys que diuen que té uns ossos que concedeixen qualsevol desig, continua recorrent l'univers amb l'Avakian i amb en Death Shimada, el déu de la mort que se'ls va unir al primer volum. Amb la nau nova a punt, es fiquen en el que sembla un pla sense risc: assaltar una nau. El problema és que aquesta nau és de Fotoma, la companyia més poderosa que s'han trobat fins ara.
Dins d'aquella nau apareix en Hajime Damemaru, un paio que en teoria és mort i que resulta ser l'últim dels anomenats Quatre Mals. Entremig hi ha records de la infància d'en Sanko i parades molt quotidianes: comprar provisions, acabar la nau i aprendre a cuinar.
El que me n'ha semblat
La gràcia és en el dia a dia
El que més m'agrada d'aquest volum és el mateix que em va enganxar de Dorohedoro: Q-Hayashida hi fica escenes de vísceres i cossos destrossats i al minut següent tens els personatges discutint per menjar com si res. La parada a la nau botiga i la recepta de cuina que s'escola entre capítols són Hayashida pur. La relació entre en Sanko, l'Avakian i en Shimada funciona molt bé, i és el que sosté el volum.
Fotoma también gana peso y deja de ser un nombre de fondo. Se ve que es una mezcla de religión, tecnología y ejército con la idea de «guiar a la humanidad», y empieza a dar mal rollo de verdad.
Dai Dark 2 va més de conviure amb els Quatre Mals que no pas de fugir-ne, i aquí hi ha la gràcia.
En Hajime i una trama que va a poc a poc
En Hajime Damemaru és el ganxo del volum. No queda clar si és amic o enemic, i té alguna cosa estranya amb en Sanko que dona per a molt. Ara bé, d'entrada impressiona menys que en Shimada, i tinc la sensació que amaga més del que ensenya. La pega és que la història gran avança poc. Si busques respostes sobre els ossos d'en Sanko, aquí n'hi ha poques. És un volum de construir banda i món, i es nota.
El millor
- L'humor macabre de Q-Hayashida
- En Hajime Damemaru, un misteri amb potes
- Fotoma comença a fer por
El pitjor
- La trama principal gairebé no avança
- En Hajime impressiona menys que en Shimada al principi
L'edició de Norma
Norma el treu en rústica amb sobrecoberta, 13 x 18,2 cm, amb 200 pàgines en blanc i negre més 12 en color, per 12 €. Les pàgines en color s'agraeixen molt amb el dibuix de Hayashida. Compte si la vas començar amb ECC: aquella edició es va quedar a mitges, així que aquesta és la manera de seguir-la en castellà.
Ordre de lectura i pressupost
- Després del volum 1. El volum 2 de Norma equival al volum 2 japonès, així que no hi ha salts.
Per a qui és
- Per a qui ve de Dorohedoro i vol més humor bèstia de Q-Hayashida, aquest cop a l'espai.
- Si t'agraden Chainsaw Man o Dan Da Dan per la barreja de gore i ximpleries, aquí hi estaràs a gust.
Veure la fitxa de la sèrie i tots els volums →
Veredicte
7
Sobre 10
Un volum que es llegeix en un moment i que fa que agafis carinyo a la colla d'en Sanko. La trama va lenta, però amb en Hajime i Fotoma el vaig tancar amb ganes del següent.
Compra'l aquí
Comença Dai Dark
Volums nous, edició espanyola. Busques un altre número? Mira la botiga o escriu-me des de contacte.
