Elden Ring. La senda del árbol áureo 9: ressenya, en Luzio arriba a la meseta Altus

Nou volums després, en Luzio per fi trepitja la meseta Altus i veu l'Árbol Áureo de prop. Per als que hem jugat, és aquell moment en què el joc canvia d'escala, i en Tobita ho aprofita per ficar-hi uns quants personatges nous i per fer tornar un de molt conegut. És un volum de pas cap a Leyndell, però amb dos o tres capítols que em van fer força gràcia.

De què va

Després de topar amb la Nepheli, veure el que va passar al poble dels albinàurics, plantar cara a en Gideon i tirar per Liurnia amb la Hyetta al volum 8, en Luzio arriba a la meseta Altus, on s'alça l'Árbol Áureo. En Boc, el sastre, li prepara una roba nova, i després es troba amb en Corhyn i la Màscara Daurada, que li deixen clar com n'és de complicat això d'investigar l'Ordre Daurada.

D'allà continua cap a Leyndell, la capital. L'entrada principal està massa vigilada, així que toca buscar un altre camí per les muralles, i en aquest intent es torna a trobar amb en Margit, a qui ja es va enfrontar al castell de Velo Tormentoso. Aquest cop en Luzio hi arriba amb molta més experiència a sobre, i d'aquella baralla en surt alguna cosa més que cops: un consell sobre què fer a continuació.

El que me n'ha semblat

L'acudit funciona perquè has jugat

La gràcia d'aquesta sèrie sempre ha estat veure en Luzio fer el que tots hem fet amb el comandament a la mà: perdre's, buscar dreceres estranyes i morir de maneres ximples. En aquest volum això es nota molt a la part de Leyndell. Que l'entrada estigui tancada i s'hagi de donar voltes per la muralla és exactament el que et passa jugant, i en Tobita ho converteix en un passeig amb en Corhyn que és del més divertit del volum. La Màscara Daurada, que al joc gairebé no obre la boca, aquí dona força joc.

El retrobament amb en Margit és el plat fort. Si recordes el que et va costar la primera vegada al joc, entendràs de seguida per què veure en Luzio defensar-se millor té el seu punt. I el que en Margit li diu després canvia el rumb dels capítols següents.

En Margit una altra vegada. I aquest cop en Luzio ja no és el novell que es moria a Velo Tormentoso.

Un volum de transició, i es nota

La pega es que buena parte del tomo es ir de un sitio a otro presentando personajes. Boc, Corhyn, la Máscara Dorada… Cada uno tiene su momento, pero el tomo no tiene un arco propio que empiece y acabe, como sí pasaba con lo de Radahn. Lo cerré con la sensación de que lo gordo empieza en el siguiente.

I compte amb una cosa: si no has jugat a Elden Ring, a hores d'ara et perdràs gairebé tots els acudits. Ja no és una sèrie per entrar-hi de nou, és un regal per a gent que s'ha passat el joc (o que ho ha intentat).

L'edició de Norma

Norma el publica en rústica amb sobrecoberta, a 13 x 18,2 cm (una mica més gran que un volum normal), amb 160 pàgines, per 9,95 €. Al Japó aquest volum va sortir el juliol de 2025 i la sèrie continua oberta, amb 12 volums i capítols nous dues vegades al mes a COMIC Hu, la web de Kadokawa, que els publica en diversos idiomes alhora, castellà inclòs. Si t'agrada tenir-lo en paper, el volum val la pena; si només vols riure una estona, ja saps on mirar.

Ordre de lectura i pressupost

• Va just després del 8, el de la Nepheli, en Gideon i la Hyetta. Si t'hi has enganxat i vols més Elden Ring en clau d'humor, Distant Tales Between (tens la ressenya del volum 1 a la web) va per la mateixa línia, però amb històries curtes dels secundaris.

Per a qui és

• Per a qui segueix la sèrie i feia temps que esperava arribar a la meseta Altus. Si en Margit et va fer suar al joc, aquest volum et traurà un somriure.
• Si no has jugat a Elden Ring, no comencis per aquí ni gairebé per aquesta sèrie. Abans et recomano el joc, o com a mínim conèixer bé els seus personatges.

Veure la fitxa de la sèrie i tots els volums →

Veredicte