Fairy Tail 1: ressenya per començar la sèrie

Fairy Tail és d'aquelles sèries que tothom coneix encara que no l'hagi llegit, i amb 63 volums fa una mica de respecte començar-la. El primer volum és curt d'història (només quatre capítols), però en un moment et deixa clar de què va: mags, baralles a lo gran, molt d'humor i un gremi que ho trenca tot. A mi em sembla un inici simpàtic i senzill, i el bo de debò arriba més endavant.

De què va

La Lucy Heartfilia és una maga d'esperits celestials (invoca esperits amb claus) i el seu somni és entrar a Fairy Tail, el gremi de mags més famós i més destructiu del regne. Al port de Hargeon es troba amb un paio que diu que és Salamander, un mag de Fairy Tail, i també amb en Natsu, un noi que es mareja en qualsevol transport i que va amb en Happy, un gat blau que parla i vola. En Natsu busca l'Igneel, el drac que el va criar.

A partir d'aquí el volum et porta al gremi, a la ciutat de Magnolia, amb la seva primera baralla general i l'aparició del mestre Makarov. Després ve el primer encàrrec de veritat: el petit Romeo demana que algú vagi a buscar el seu pare, en Macao, que no ha tornat d'una missió al mont Hakobe, i en Natsu i la Lucy pugen a la muntanya nevada. Acaba amb la Lucy tancant el contracte amb un esperit nou i formant equip amb en Natsu i en Happy.

El que me n'ha semblat

Un inici de manual (i ho dic bé)

El primer capítol és llarg i està molt ben muntat: et presenta la Lucy, en Natsu i en Happy, t'ensenya com funciona la màgia amb les claus de la Lucy i el foc d'en Natsu, i ja et deixa una baralla al port on en Natsu es carrega mig Hargeon. Aquest és el to de tota la sèrie: el gremi és famós per complir encàrrecs i destrossar-ho tot pel camí, i el mestre Makarov té un munt de queixes damunt la taula.

Lo del mont Hakobe és més petit, una missió de rescat amb monstres de neu, però aquí apareix el que fa que Fairy Tail enganxi tanta gent: els del gremi es tracten com una família, i la història d'en Romeo i el seu pare és la primera vegada que la sèrie et toca una mica la fibra.

Fairy Tail 1 és una presentació senzilla, però en quatre capítols ja saps si el gremi és per a tu.

El que no em convenç

Aquest volum és molt de presentació i la història grossa encara no existeix. Els primers arcs són encàrrecs solts i la sèrie no es posa seriosa de debò fins uns quants volums després. Compte també amb el fanservice amb la Lucy, que hi és des de la primera pàgina i a mi a estones em sobra. I si vens de One Piece notaràs que Mashima beu molt d'Oda en el dibuix i en l'humor. Això sí, les baralles es llegeixen de conya i el dibuix ja és molt net des del principi.

L'edició de Norma

Norma el publica en rústica amb sobrecoberta, mida 11,5 x 17,5 cm, 192 pàgines en blanc i negre per 7,50 €. És el format de volum de tota la vida, sense pàgines en color, però a aquest preu és dels shonen llargs més assequibles per començar. La col·lecció és completa en 63 volums, així que no et quedaràs penjat esperant números. Si el final et sap a poc, Norma també té la seqüela, Fairy Tail: 100 Years Quest.

Ordre de lectura i pressupost

• És el principi de tot: el volum 1 de Norma equival al volum 1 japonès (capítols 1 a 4). Continua amb el 2 i el 3, que tanquen els primers encàrrecs. Si t'estimes més veure-la abans, l'anime (328 episodis) adapta aquest volum en els primers episodis.

Per a qui és

• Per a qui vol un shonen llarg de màgia i baralles, amb molt d'humor i personatges fàcils d'estimar. Si t'agraden Black Clover o Mashle, aquí hi estaràs a gust.
• Si busques alguna cosa fosca o amb una trama molt elaborada des del principi, aquest no és el teu manga.

Veure la fitxa de la sèrie i tots els volums →

Veredicte