Després del salt de dos anys del volum 19, tenia ganes de veure la colla d'en Percival junta un altre cop. Aquest volum 20 és gairebé tot de torneig: aparellaments de setze, combats un contra un i en Beltreipe mirant-s'ho des de dalt. A mi els torneigs de Suzuki m'agraden, i aquí hi ha un parell de baralles molt bones, tot i que el volum es nota de pas.
| Volum | 20 (capítols 168 a 176) |
| Autor | Nakaba Suzuki (The Seven Deadly Sins) |
| Pàgines | 192 |
| Preu | 9 € |
| Estat de la sèrie | En curs (28 volums al Japó) |
De què va
En Percival, Nasiens, l'Anne i en Donny han entrat a Camelot per aturar el rei Arthur, i la Gawain els ha guiat fins al Calder d'Annwfyn. Allà troben en Tristan, però ell els tracta com si no els conegués de res i els rebutja. Sense entendre què li passa, s'apunten al Festival dels Gladiadors que organitza sir Beltreipe, un dels Quatre Mals, i es retroben amb la Isolde i en Chion.
Amb els setze classificats ja decidits, comencen els combats individuals. En Percival s'enfronta amb en Gareth, un noi que mai no ha pogut sortir d'Annwfyn, l'Anne s'hi veu amb en Diodora, el fill de l'Ironside, la Gawain lluita contra en Turret i en Howzer es creua amb en Balin, l'últim campió del festival.
El que me n'ha semblat
Un torneig amb combats que importen
El millor del volum és que gairebé totes les baralles tenen alguna cosa al darrere. El combat de l'Anne contra en Diodora és el que més m'ha agradat: l'Anne li retreu que ho ha tingut tot, i ell acaba deixant anar que sense el seu pare no és ningú. I a sobre en Turret s'hi fica pel mig d'una manera força rastrera, així que el combat s'embruta i et quedes amb mal cos. El d'en Percival contra en Gareth també està bé, amb un truc de bessons que no veus venir.
La Gawain contra en Turret és espectacle pur, i en Balin m'ha semblat un rival molt xulo: un paio a qui el premi li és igual i només vol barallar-se amb gent forta. Compte amb ell.
Four Knights 20 és un volum de torneig dels d'abans: poques respostes i moltes castanyes.
El d'en Tristan, per a un altre dia
La pega és que la contraportada et ven el misteri d'en Tristan i en aquest volum gairebé no es toca. És tot torneig, combat rere combat, i la trama gran (l'Arthur, els Quatre Mals, per què en Tristan està així) queda en pausa. A més, aquest arc d'Annwfyn és el més llarg que porta la sèrie, i aquí només som als vuitens. Si et cansen els torneigs llargs tipus Black Clover, se't pot fer una mica pesat.
El millor
- El combat de l'Anne contra en Diodora
- En Balin, un rival amb molta presència
- Baralles ben dibuixades i fàcils de seguir
El pitjor
- El misteri d'en Tristan gairebé no avança
- Un arc de torneig que s'allarga molt
L'edició de Norma
L'edició de Norma és la de sempre en aquesta sèrie: rústica amb sobrecoberta, 11,5 x 17,5 cm, 192 pàgines i 9 €. Res especial, però aguanta bé i queda igual que els 19 anteriors a la prestatgeria.
Ordre de lectura i pressupost
- Després del volum 19, que és on en Percival es desperta després de dos anys i comença l'arc d'Annwfyn. La numeració de Norma va igual que la japonesa, així que no hi ha salts.
Per a qui és
- Per a qui porta la sèrie al dia i gaudeix dels torneigs de shonen, amb combats un contra un i rivals nous.
- Si vens de l'anime de Netflix, aquí ja vas molt per davant del que has vist, així que hauràs de començar el manga molt abans.
Veure la fitxa de la sèrie i tots els volums →
Veredicte
7
Sobre 10
Un volum entretingut, amb el combat de l'Anne i en Diodora com el millor, però que és de transició i es nota. El vaig tancar amb ganes de saber què passa amb en Tristan, que és justament el que el volum no explica.
Compra'l aquí
Segueix Four Knights of the Apocalypse
Volums nous, edició espanyola. Busques un altre número? Mira la botiga o escriu-me des de contacte.
