Soul Eater Perfect Edition 10: ressenya, l'assalt al castell de l'Arachne

Feia dos volums que esperava aquest. L'assalt al castell de Baba Yaga s'ha anat coent a poc a poc, torre a torre, i al volum 10 per fi arriba el cara a cara amb l'Arachne. Per a mi és dels millors volums de tota la sèrie, i en aquesta edició gran es gaudeix encara més.

De què va

Les torres que aïllaven l'Arachne ja han caigut i l'operació entra a la recta final. Mentre en Kid es llança a per en Mosquito al cor del castell, en Black Star té pendent el seu duel amb en Mifune fora de les muralles. I la Maka i en Soul es planten a la sala de la reina aranya acompanyats de la Medusa, que continua ficada dins el cos de la petita Rachel i que, de moment, juga al seu bàndol.

L'Arachne no els ho posarà fàcil. La seva màgia de la bogeria els fica en una mena d'al·lucinació, i allà en Soul s'ha d'enfrontar als seus propis records, amb la seva família de músics i el seu germà Wes pel mig. A partir d'aquí, com diu la contraportada, la Maka i en Soul hauran de treure tota la seva força per acabar amb ella.

El que me n'ha semblat

El volum on en Soul deixa de fer-se el guai

El que més em va tocar del volum és la part d'en Soul. Durant tota la sèrie va de noi passota i sarcàstic, i aquí l'Ohkubo t'ensenya d'on ve tot això: una família rica de músics, un germà que toca el violí i a qui tothom aplaudeix, i un Soul que sent que mai no hi arribarà. A sobre, el dimoniet de l'habitació negra, que sempre l'empeny cap a la bogeria, aquest cop li parla gairebé com un col·lega que li diu que s'aixequi. És una escena molt ben portada i dona molt de pes al combat que ve després.

El duel d'en Black Star amb en Mifune també té molt bon nivell. Va més de principis que de cops: en Mifune li pregunta si està disposat a matar, no només a morir, i això dona al combat un punt seriós que a en Black Star li feia falta després de tantes fanfarronades.

El volum 10 és la recompensa per tot l'assalt al castell de Baba Yaga, i en Soul per fi es treu la màscara de xulo.

L'Ohkubo en mode bogeria

Visualment és del millor que va fer l'Ohkubo a Soul Eater. L'Arachne deixa de ser una vilana elegant per convertir-se en una cosa molt més estranya, la bogeria s'escola per tota la sala amb aranyes i teranyines pertot arreu, i les pàgines dobles tenen aquella barreja de disseny gòtic i caricatura que després es nota tant a Fire Force. En Kid té menys protagonisme del que m'esperava i la seva part es queda a preparar coses per més endavant, amb un personatge nou que fa força mal rotllo. Compte si vens de l'anime: aquest arc és just on la sèrie de Bones se separa del manga, així que a partir d'aquí tot el que llegeixis és nou.

L'edició de Norma

Norma la treu en rústica amb doble sobrecoberta, a 14,8 x 21 cm, amb 250 pàgines en blanc i negre i 26 en color, per 16,95 €. És la Perfect Edition japonesa: recull els 25 volums originals en 17, recupera les pàgines en color de la revista i estrena portades noves de l'Ohkubo. La mida gran s'agraeix moltíssim amb aquest arc, que està ple de vinyetes carregades. Si tenies l'edició normal de Norma, aquí guanyes mida i color. Si comences de zero, és la que jo agafaria.

Ordre de lectura i pressupost

• Després del volum 9 de la Perfect Edition. Recull el final de l'arc del castell de Baba Yaga, que a l'edició original estava repartit entre els volums 14 i 15.

Per a qui és

• Per a qui va veure l'anime del 2008 i vol saber com acaba de debò la història, perquè des d'aquest arc el manga va per lliure.
• Si t'agrada Fire Force, aquí tens el mateix Ohkubo amb el mateix gust pel disseny, però amb un rotllo més gòtic i gamberro.

Veure la fitxa de la sèrie i tots els volums →

Veredicte