Tokyo Ghoul 14: ressenya de l'últim volum de la primera part

Portava tretze volums esperant l'assalt a l'Anteiku, i al 14 l'Ishida ho deixa anar tot de cop. És el volum més dur de la primera part i per a mi també el millor: gairebé tot és baralla, però les baralles van d'alguna cosa. El vaig tancar tocat i amb ganes d'obrir el primer de :re.

De què va

Continuem just on ho va deixar el volum 13. La CCG ha localitzat el Mussol, el ghoul de rang SSS, i ha engegat una operació enorme contra l'Anteiku. En Kaneki ha tornat al districte 20 per protegir la cafeteria i la gent del senyor Yoshimura, i el primer que es troba és l'Amon, que no pensa deixar-lo passar per molt que en Kaneki li digui que no vol barallar-se.

Mentrestant, els investigadors de classe especial, amb en Shinohara i en Juzo a primera línia, s'enfronten amb en Yoshimura, i la batalla encara es complica més quan apareix el Mussol de debò. I per sota de tot, als túnels, hi espera en Kishō Arima. Són els capítols 133 a 143 més l'epíleg, el mateix que el volum 14 japonès.

El que me n'ha semblat

Una batalla amb molts fronts i tots importen

El que més m'agrada és que l'Ishida no s'oblida de ningú. El combat entre en Kaneki i l'Amon és tal qual el que feia temps que esperaves, dos tios que no s'odien i que acaben destrossant-se. A l'altra punta, la relació entre en Shinohara i en Juzo, amb flashbacks de com en Shinohara va intentar educar-lo, dona a la baralla contra el Mussol un pes que no m'esperava. I després hi ha en Hide, que apareix en un moment que em va deixar tocat.

L'enfrontament amb l'Arima és una altra cosa. No és una baralla igualada, i això és justament el que fa por. L'Ishida el dibuixa fred, ràpid i gairebé sense paraules, i et queda clar per què la CCG parla d'ell com en parla.

Tokyo Ghoul 14 és el volum en què en Kaneki deixa de fugir del que és, i l'Ishida no li ho posa gens fàcil.

El capítol de la mare i un final que demana :re

Per a mi el centre del volum és el capítol en què en Kaneki torna, dins del seu cap, al carrer on vivia amb la seva mare. Allà entén una cosa força lletja de si mateix i de per què sempre ho ha volgut protegir tot, i és del millor que ha escrit l'Ishida. Compte, que el final no ho lliga tot: hi ha preguntes que queden obertes expressament i l'epíleg et presenta algú que t'empeny directament a la seqüela. Si esperaves un tancament rodó, et sabrà a poc. Jo el llegeixo com el final d'una etapa més que no pas de la història.

L'edició de Norma

Norma el treu en rústica amb sobrecoberta, 11,5 x 17,5 cm, amb 224 pàgines per 9 €. És la mateixa edició de tota la sèrie, mida estàndard de volum, i respecta l'ordre del japonès volum a volum. La sèrie va sortir aquí entre el 2015 i el 2016, així que si te'n falta algun de solt, val la pena mirar que encara estigui disponible.

Ordre de lectura i pressupost

• Després del volum 13, i després directe a Tokyo Ghoul:re 1. Si vens de l'anime, la segona temporada (√A) va explicar aquesta part a la seva manera, amb una història que barreja el manga amb material original, així que aquí llegiràs coses que no vas veure.

Per a qui és

• Per a qui va veure l'anime i es va quedar amb la sensació que el final de √A no era el de veritat. Aquí el tens.
• Si t'agraden les sèries fosques amb protagonistes que ho passen fatal, tipus Chainsaw Man o Jujutsu Kaisen, Tokyo Ghoul és de la generació anterior i en aquest volum es nota per què va tenir tant d'èxit.

Veure la fitxa de la sèrie i tots els volums →

Veredicte